Notice: Trying to get property 'post_name' of non-object in /var/www/webdelavi/wp-content/plugins/3d-flipbook-dflip-lite/inc/shortcode.php on line 311
  1. Nomenclátor de Menorca. Catálogo de accidentes de la costa, catálogo de fincas rústicas y breves notas arqueológicas, con un mapa de la Isla y otros grabados. Ciudadela: [JMP], 1953 (Imprenta Gabriel Camps, 1953), 100 pàgs.
    Aquest primer nomenclàtor conté informació de gran interès. A les pàgines 26-34 J. Mascaró Pasarius explica detalladament com va sorgir la idea de fer el mapa, les vicissituds de la seva elaboració, les fonts amb què es va preparar, les crítiques i les ajudes rebudes, etc. El mecanoscrit original està signat de la manera següent: “Madrugada del 22-9-1951” i du per títol: “Aclaraciones sobre el Croquis turístico  y el Croquis Arqueológico de la isla de Menorca”.
    Conté també:
    “A la memoria querida e inolvidable de Don José Cavaller Piris”, pàgs. 5-7.
    “Nuestro profundo agradecimiento”: relació de totes les persones que han ajudat, donat suport moral o material en la confecció del mapa, per localitats, pàgs. 8-18.
    “Nuestro agradecimiento también  a los señores suscriptores del Mapa, con cuyo apoyo económico fue posible proseguir y terminar el trabajo.”, pàgs. 19-25.
    “Catálogo de acccidentes de la costa”, pàgs. 35-76.
    I el “Catálogo de fincas rústicas”, pàgs. 77-100, que és incomplet en aquesta 1ª edició, però que podeu veure a l’entrada següent, que és una 2ª edició.
  2. Nomenclator de Menorca. I.- Catálogo de accidentes de la costa. II.- Catálogo de fincas rústicas. 2.983 nombres geográficos, 45 fotograbados. Obra complementaria del Mapa de Menorca. Ciudadela: Imprenta Al·lés, 1953, 52 pàgs. + 22 pàgs. de fotografies.
    A dins l’exemplar de la biblioteca de JMP hi ha una nota manuscrita que diu “Segunda edición. Corregida y con numerosas adiciones de antiguos topónimos menorquines hoy en desuso.”
    En aquesta edició ja no hi ha els textos inicials inclosos a la primera edició.
    Encara hi ha una tercera edició del nomenclàtor, de 1958, imprès a la impremta. Manuel Sintes Rotger, de Maó, de 52 pàgines, sense fotografies.
  3. Els monuments megalítics a l’illa de Menorca. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1958. 95 pàgs. i 37 pàgs. de làmines. DL B 15798-1958
    Pròleg de Josep C. Serra Ràfols
    Fotos de JMP. Dibuixos de JMP i d’Antoni Bregante
    Aquest treball va tenir el premi Jaume I de l’any 1957
    A l’exemplar nostre hi ha anotacions ms de JMP.
  4. La cultura de los talayots (Contribución a su conocimiento). Manuscrit del treball que va rebre el premi José Mª Quadrado dels Premis Ciutat de Palma de 1960, 45 p. [Còpia]
  5. Corpus de toponimia de Mallorca. Relación alfabética de los topónimos registrados en el Mapa General de Mallorca, escala 1:31.250, Palma 1952-1962. Palma : [JMP], 1962-1967, 6 vol., 3379 pàgs. DL PM 1358-1962.
    L’obra va ser distribuïda per “Distribuidora Balear”, creada per JMP i amb seu al carrer Arturo Rizzi (avui Nuredduna), 45, 2n,2ª.
    L’any 1986 l’editorial Promocions el reedità en 10 volums.
  6. Tipología de los Monumentos Megalíticos de Mallorca (coautor amb B. Font Obrador). Palma, 1962 (Gráficas Miramar), 112 pàgs. (Colección Talaiot de Monografías mallorquinas ; 3). DL PM 2207-1962.
    Inclou 117 il.
  7. Las taulas : Testimonio de la fe religiosa y de la capacidad creadora de los paleo-menorquines . Mahón: Revista de Menorca, 1968, pàgs. 215-330.
    Fotos i dibuixos de JMP
    Premi Joan Ramis i Ramis d’Història i Arquelogia de l’Ateneu de Maó.
    Separata de la Revista de Menorca, n. extraordinari, 1968.
    Hi ha una segona edició de l’editorial Al-thor (Maó) de 1983. DL MH 81-1983.
  8. Prehistoria de las Balears. Palma de Mallorca : [JMP], 1968  (Gráficas Miramar), 874 pàgs. i 685 il. + 2 mapes desplegables. DL PM 226-1968.
    Els mapes desplegables són:
    Mapa arqueológico de Mallorca. Distribución geográfica de sus principales monumentos. Escala 1 : 100 000. 47 x 63 cm plegat a 24 x 15 cm.
    -Mapa arqueológico de Menorca. Distribución geográfica de los principales monumentos prehistóricos. Escala 1 : 50 000. 47 x 60 cm plegat a 24 x 15 cm.
    Aquest llibre és un sobretir del volum V i part del VI del Corpus de toponimia de Mallorca.
    Aquesta obra reprodueix part del text i de les planimetries del treball Prehistòria de les Balears, que va obtenir el Premi Josep Puig i Cadafalch d’Arqueologia i Història Antiga 1964, atorgat per l’Institut d’Estudis Catalans.
  9. Nomenclátor del plano general de Palma y alrededores. Palma de Mallorca : J. Mascaró Pasarius, 1969. 151 pàgs. DL PM 279-1969
    Inclou un full no numerat titulat “Adiciones”.
  10. Historia de Mallorca. Palma (coordinador Mascaró Pasarius), 1970 – 1975, 5 vol. (volum 1: XL, 704 pàgs.; volum 2: LXII, 864 pàgs.; volum 3: XXXII, 700 pàgs.; volum 4: XXXI, 702 pàgs.; volum 5: XV, 768 pàgs.). DL PM 1185-1970.
    El volum I, publicat el 1973, conté els capítols següents:
    «Historia geológica de Mallorca», Guillermo Colom Casasnovas, pàgs. 1-96.
    «Aspectos geográficos de Mallorca». B. Barceló Pons, pàgs 97-203.
    «Apuntes de Derecho Foral Balear». Eduardo Checa Zavala, pàgs. 204-224.
    «La religión del hombre primitivo en Mallorca». Gabriel Llompart Moragues, pàgs.  225-269.
    «Aproximación a la historia de la prehistoria mallorquina». Gabriel Llompart Moragues, pàgs. 270-288.
    «Historia primitiva de Mallorca». Bartolomé Enseñat Estrany, pàgs. 289-352.
    «Mallorca protohistórica». Bartolomé font Obrador, pàgs. 353-416.
    «Economía antigua de Mallorca». Damián Cerdá Juan, pàgs. 417-448.
    «Los honderos baleares». Cristóbal Borrás Rexach, pàgs. 449-512.
    «Aportaciones a la romanización de Mallorca según las fuentes epigráficas». Cristóbal Veny, pàgs. 513-544.
    «Mallorca cristiana», Lorenzo Pérez, pàgs. 545-576.
    «Mallorca musulmana». Jaime Busquets Mulet, pàgs. 577-685.
    «Los Almorávides». Elviro Sans Rosselló, pàgs. 686-704.
    El volum II, publicat el 1975, conté els capítols següents:
    «Conquista cristiana. Antecedentes». Jordi Company Pons, pàgs. 1-89.
    «El Reino Privativo de Mallorca». Álvaro Santamaría Arández, pàgs. 90-109.
    «Fundación del Reino de Mallorca». Jaime Salvá, pàgs. 110-140.
    El Reino Privativo de Mallorca : Jaime II». Antoni Pons, pàgs. 141-211.
    «Sancho I de Mallorca». Jordi Company Pons, pàgs. 212-216.
    «Jaime III de Mallorca». [Jordi Company Pons] , pàgs. 217-224.
    «Mallorca en el siglo XIV». Álvaro Santamaría Arández, pàgs. 225-280.
    «El siglo XVI». Pedro Xamena Fiol, pàgs. 281-288.
    El siglo XVII en Mallorca». Jaime Lladó Ferragut, pàgs. 258A-288A.
    «Del Decreto de Nueva Planta a las Cortes de Cádiz». Román Piña Homs, pàgs. 289-384.
    «Historia política contemporánea de Mallorca (1808-1868)». Dr. Miguel Ferrer Florez, pàgs. 385-416, 385A-416A, 385B-416B, 385C-416C, 385D-400D.
    «Fusilamientos en Llucmajor». Miguel Roig Adrover, pàgs. 401D-416D.
    «La revolución de 1868 en Mallorca». Miguel Durán Pastor, pàgs. 417-480.
    «De Amadeo de Saboya a la Dictadura de Primo de Rivera». Joaquín Mª Doménech, pàgs. 481-672.
    «La Segunda República Española». J. Mascaró Pasarius, pàgs. 673-776.
    «El Movimiento Nacional en Mallorca». J. Mascaró Pasarius, pàgs. 777-864.
    El volum III, publicat el 1970, conté els capítols següents:
    «Alba del Reino de Mallorca». Álvaro Santamaría, pàgs. 1-134.
    «Levantamiento Foráneo». Álvaro Santamaría, pàgs. 135-248..
    «La época de Fernando el Católico y la Germanía». Álvaro Santamaría, pàgs. 249-360.
    «Instituciones políticas y sociales otorgadas por Jaime I a los pobladores de Mallorca». Jaime Salvá, pàgs. 361-473.
    «La Marina en Mallorca». Juan Pou Muntaner, pàgs. 475-612.
    «Evolución del turismo en Mallorca desde el siglo XVIII». Rafael Alcover, pàgs. 613-648.
    El Volum IV, publicat el 1971, conté els capítols següents:
    «El protestantismo en Mallorca (contribución a su estudio). Otras religiones y sectas: la masonería y el espiritismo». Luís Alemany Vich, pàgs. 1-96.
    «Los municipios de Mallorca». Elviro Sans Rosselló, pàgs. 97-138.
    «Olivos y almazaras de Mallorca». Andreu Estarellas, pàgs. 139-192.
    «¿Colón mallorquín? Juicio crítico de la tesis del Colón Balear». Manuel Álvarez de Sotomayor, pàgs. 193-283.
    «La imprenta en Mallorca. La dinastía Guasp de “llibreters” y “estampadors” ». Gaspar Sabater, pàgs. 284-313.
    «La colección de xilografías mallorquinas». Luís Ripoll, pàgs. 314-330.
    «Paleontología de Mallorca. Ciento ochenta millones de años de la flora y fauna de Mallorca». Juan Bauzá Rullán, pàgs. 331-430.
    «Mercaderes y navegantes mallorquines (siglos XIII-XV) ». Francisco Sevillano Colom, pàgs. 431-520.
    «De lo bélico mallorquín. Fuerzas militares de Mallorca. Arquitectura militar insular». Francisco Estabén Ruiz, pàgs. 521-667.
    El volum V, publicat el 1974, conté els capítols següents:
    «La medicina antigua en Mallorca». José Mª R. Tejerina, pàgs. 1-192.
    «La pintura mallorquina (siglos XVI-XVIII) ». Jerónimo Juan Tous, pàgs. 193-242.
    «La casa mallorquina». Bartolomé Mulet Ramis, pàgs. 243-352.
    «El habla de Mallorca». Francesc de B. Moll, pàgs. 353-388.
    «Literatura mallorquina contemporánea». Josep Maria Llompart, pàgs. 359-490.
    «Mallorquines en California». Bartolomé Font Obrador, pàgs. 491-576.
    «Las danzas procesionales de Mallorca». Gabriel Llompart Moragues, pàgs. 577-608.
    «Judíos y descendientes de judíos conversos de Mallorca». J. Mascaró Pasarius, pàgs. 609-744.
    Aquesta obra va ser reeditada l’any 1978 per Vicente Colom Rosselló, en 10 volums. ISBN 84-85562-00-3
  11. Menorca. La isla Blanca y azul = The White and Blue Island .2ª ed.  Palma : [JMP], 1970 (Gráficas Miramar). 109 pàgs. DL PM 1066-1970.
    La 1ª edició és de 1965 i té 45 pàgs.
    Inclou els plans de Maó i de Ciutadella.
  12. 30 excursiones en coche por Mallorca. Palma de Mallorca : J. Mascaró Pasarius, 1974, 156 pàgs. DL PM 185-1974.
    Les il·lustracions són 35 fotos i hi ha un esquema de l’itinerari per a cada excursió.
  13. Historia de Mallorca (Décadas de la Post-guerra). Palma de Mallorca : A.A.C. Editor, 1979 (Gráficas Adalid). 4 vol. (XL, 384; XXXVIII, 380; XXXII, 384; XXXIV, 384 pàgs.). ISBN  84-85181-17-4.
    Els volums estan numerats com a continuació de la Historia de Mallorca del 1970: Volum  VI, VII, VIII, IX.
    Profusament il·lustrats.
    Distribució exclusiva «Promocions».
  14. Geografía e historia de Menorca (coordinada por J. Mascaró Pasarius). Menorca : [J. Mascaró Pasarius], 1980-1985, 5 vol. ISBN:  84-85181-13-1.
    Les cobertes i contracobertes dels fascicles formen diferents reculls: «Excursiones recomendables» ( fascicles 1-27),  [«mapes dels segles XV al XVIII»] ( fascicles 28 i 29), «Menorquines a través de la historia» (fascicles 30-41 i 45-56) i tres cobertes sobre construccions megalítiques (fascicles 42-44).
    El volum I (438 pàgs.) conté les biografies de  vuitanta menorquins a través de la història i els capítols següents:
    «Introducción geológica a la historia de Menorca». Antonio Obrador Tudurí, pàgs. 1-78
    «Geografía». Equipo de redacción, pàgs. 79-322.
    «Geografía. Tanques, parets, barreres y saltadors». Tomás Vidal Bendito, pàgs. 323-345.
    «Geografía. Notas sobre el cultivo del Ray-grass italiano en Menorca». Juan Mir Mateo, pàgs. 345-358.
    «Geografía. Fauna de Menorca». Pere Prats, pàgs. 360-438.
    El volum II  (471 pàgs.) conté les biografies de quaranta-set menorquins a través de la història i els capítols següents:
    «La arquitectura rural menorquina». Tomás Vidal Benito, pàgs. 439-565.
    «La lengua de los menorquines». Joan F. López Casasnovas, pàgs. 567-612.
    «Evolución histórica de la población de Menorca». J. Mascaró Pasarius, pàgs. 613-824.
    «Economía de Menorca». Equipo de redacción, pàgs. 823-862 (No hi ha separació clara amb el capítol anterior).
    «La Iglesia en Menorca» Equipo de redacción, pàgs. 862-864.
    «Cartografía de Menorca». J. Mascaró Pasarius, pàgs. 864-910.
    El volum III (VIII, 470 pàgs.) conté els capítols següents:
    «Carta arqueológica de Menorca [Maó, Es Castell, St. Lluís]». J. Mascaró Pasarius y Joan C. De Nicolás, pàgs. 2-186 (pàgines amb nombre parell).
    «Carta arqueológica del término municipal de Ciutadella». J. Mascaró Pasarius y Magda Marroquín Camps, pàgs. 188-372 (pàgines amb nombre parell).
    «Carta arqueológica del término municipal de Alaior». J. Mascaró Pasarius, pàgs. 374-470 (pàgines amb nombre parell).
    «Prehistoria de Menorca. Antiguos depósitos de agua. Los dólmenes». J. Mascaró Pasarius, pàgs. 1-65 (pàgines amb nombre senar).
    «Las cuevas». Cristòfor Veny, pàgs. 177-311 (pàgines amb nombre senar).
    «Las navetas». C. Veny, pàgs. 177-311 (pàgines amb nombre senar).
    «Las taulas». M. Fernández-Miranda, pàgs. 321-383 (pàgines amb nombre senar).
    «Los talaiots». J. Mascaró Pasarius, pàgs. 405-423 (pàgines amb nombre senar).
    «Los poblados». [JMP], pàgs. 425-427 (pàgines amb nombre senar).
    «Las salas hipóstilas». [JMP] , pàgs. 427-435 (pàgines amb nombre senar).
    «Colinas fortificadas». [JMP], pàg. 435.
    «Reductos megalíticos costeros». [JMP] , pàgs.  437-441 (pàgines amb nombre senar).
    «Sitjots i sisternots». [JMP], pàgs. 441-449 (pàgines amb nombre senar).
    «Las sepulturas». [JMP] , pàgs. 451-455 (pàgines amb nombre senar).
    «Los Faras». [JMP] , pàgs. 457-459 (pàgines amb nombre senar).
    «Armas y herramientas de sílex». [JMP], pàg. 459.
    «Molons, percutores, rascadores, alisadores». [JMP] , pàgs. 461-469.
    El volum IV (VII, 476 pàgs.) conté els capítols següents:
    «Los Myotragus. Introducción». J. Mascaró Pasarius, pàgs. 1-35.
    «El Myotragus Balearicus». William  H. Waldren, pàgs. 37-55 (pàgines amb nombre senar).
    «Los grabados rupestres». J. Mascaró Pasarius, pàgs. 55-63 (pàgines amb nombre senar).
    «La trepanación craneal». J. Mascaró Pasarius, pàgs. 69-83 (pàgines amb nombre senar).
    «Estatuillas de bronce antiguas». Margarita Orfila Pons, pàgs. 85-107(pàgines amb nombre senar) i 108-158.
    «Los honderos baleares y su contexto existencial». Gabriel Llompart Moragues, pàgs. 159-200.
    «Romanización de Menorca». Joan C. de Nicolás, pàgs. 201-283.
    «Mil años de historia». J. Mascaró Pasarius, pàgs. 284-285.
    «Los vándalos». Lorenzo Pérez Martínez y otros, pàgs. 285-288.
    «Los monjes menorquines en el siglo V». Juan Cantavela, pàgs. 289-318.
    «Caminos antiguos». J. Mascaró Pasarius, pàgs. 319- 334.
    «Las basílicas paleocristianas». J. Mascaró Pasarius, pàgs. 335-345.
    «Carta del Obispo Severo. Introducción al texto latino». Gabriel Seguí Vidal; «Introducció al text català». Josep Amengual i Batle, pàgs. 346-376.
    «Carta arqueológica del témino de Es Mercadal». [JMP], pàgs. 2-68 (pàgines amb nombre parell).
    «Carta arqueológica de Ferreries». [JMP], pàgs. 70-96 (pàgines amb nombre parell).
    El volum V (XII, 372 pàgs.) conté els capítols següents:
    «Los Bizantinos». Lorenzo Pérez, pàgs. 1-29.
    «El Castillo de Santa Águeda». J. Mascaró Pasarius, pàgs. 30-49.
    «Incursiones de los normandos en Menorca en 1.108». [JMP], pàgs. 50-51.
    «Incursiones de genoveses en Menorca en 1.146». [JMP], pàgs. 52-53.
    «Los Reinos de Taifas. Una lección nunca aprendida». J. Mascaró Pasarius, pàgs. 54-60.
    «Menorca musulmana». [JMP], pàgs. 61-66.
    «Epigrafía árabe de Menorca». [JMP], pàgs. 67-76.
    «El Islam Balear». Gabriel Alomar Esteve, pàgs. 77-113.
    «Baja Edad Media». Guillermo Pons y Pons, pàgs. 114-294.
    «Los judíos de Menorca en la Baja edad Media (El siglo XIV)». J. Mascaró Pasarius, pàgs. 295-372.
    Al llom de cada volum hi diu «Ediciones Dante S. A.»
    El volum primer fou imprés a «Artes Gráficas, Cardona» de Ciutadella; el segon, tercer i quart a «Al·lès, Artes Gráficas» de Ciutadella i el cinquè a «Serveis Gràfics Miralles» de Barcelona.
  15. Prehistòria de Menorca. Una aproximació a la seva coneixença. Menorca : Nura, 1980, 168 pàgs. (Ahir i avui 18-19). ISBN 84-85151-21-6.
  16. Cartografía de Menorca  [obra inèdita]. 1983. 2 volums: volum I, 96 pàgs., i volum II 92 pàgs.
    Aquest treball el va presentar JMP l’any 1983 a la 22ª convocatòria dels “Premios Ateneo de Mahón”. El treball no va ser premiat però el jurat va recomanar la seva publicació, juntament amb altres quatre treballs.
  17. Menorca  (textos J. Mascaró Pasarius ; fotos Jordi Sintes). Palma de Mallorca : Fomentor, 1986. – 90 pàgs. ISBN 84 86637-00-7.
    Inclou:
    «Menorca: alba primerenca d’Espanya. Jordi Sintes : creativitat art i tècnica». En català (pàg. 1), espanyol (pàg. 2), anglès (pàg. 3) i alemany (pàg. 4).
    Breus comentaris de cada fotografia, en català i espanyol.
    «Jordi Sintes Llisas», biografia de l’autor, en espanyol i català.
  18. Els mil noms més antics de les terres catalanes. Les primeres cartes nàutiques catalanes [obra inèdita, mecanografiada]. 1987, 7 vol. (vol. 1, p. 1-135; vol. 2, p. 136-357; vol. 3, p. 358-643; vol. 4, p. 644-825; vol. 5, p. 826-1015; vol. 6, p.1016-1204; vol. 7, p.1205-1311) + 2 mapes plegats.
    Els mapes són:
     – «Les sis regions de la Catalunya natural: el Principat, el Rosselló o Catalunya Nord, Andorra, Cinca Oriental, País Valencià i Balears». [sense escala]. 1985. 31 x 25 cm plegat a 19 x25 cm.
    -[Pla de Barcelona amb les muralles]. [Sense escala].1985. 38 x 25 cm plegat a 9 x 25 cm.
    El volum I conté:
    «Un projecte de tres graons», pàgs. 1-39.
    «Senyeres i símbols heràldics que surten a les cartes nàutiques dels segles XIV i XV», pàgs. 40-89.
    «Topònims dels mapes ptolomeics des de Narbona a Sagunt», pàgs. 90-101.
    «Topònims dels mapes ptolomeics de les Illes Balears», pàgs. 102-135.
    El volum II conté:
    «Cartografia catalana (segles XIV i XV)», pàgs. 136-357.
    El volum III conté:
    «Més de set mil noms anteriors a l’any 1000», pàgs. 358-643.
    El volum IV conté:
    «Cèdules individualitzades : D’Addaia, Port d’  a Cullera, -cap de», pàgs. 644-825.
    El volum V conté:
    «Cèdules individualitzades : De Dènia a Palma de Mallorca», pàgs. 826-1015.
    El volum VI conté:
    «Cèdules individualitzades : De Pals al riu Xúquer», pàgs. 1016-1204.
    El volum VII conté:
    «Bibliografia : advertiment», pàgs. 1205-1206.
    «Abreviatures», pàgs. 1207-1211.
    [Relació d’obres], pàgs. 1212 A-1311.
  19. Onomasticon Cataloniae : Toponímia antiga de les illes Balears (per Joan Coromines i J. Mascaró Pasarius). Barcelona : Curial Edicions Catalanes, 1989. XIII, 316 pàgs. ISBN 84-7256-330-8
    Inclou l’escrit «Joan Coromines: tres quarts de segle al servei de la cultura catalana» de JMP, pàgs.  5-10.
  20. Onofre Prohens. El color y la luz hechos pintura. [Barcelona] : Imprenta Alfadir, 1991. 1 vol. [128 pàgs.].
  21. Baleares desde el cielo (autor: J. Mascaró Pasarius ; dirección de la obra: EDYFOAT ; fotografía: FOAT). Madrid : Dirección General de Planificación y Estudios del Grupo Santander, DL 1993. – 289 pàgs. ISBN 84-604-6569-1.
    Conté un capítol anomenat «Consideraciones preliminares  de J. Mascaró Pasarius» i el capítol final «Referencias de autores y esbozo geográfico e histórico de las Islas Baleares», que no està signat expressament però se sobreetén que n’és l’autor.
  22. La toponímia i la cartografia antigues de les Illes Balears. Cartes de navegar i texts del segle VI abans de Crist fins a l’any 1599.  Palma : Lleonard Muntaner, 2000. – 182 pàgs. (Refaubetx ; 4). ISBN 84-95360-05-5.
    Edició pòstuma.
  23. Corpus de toponímia de Menorca : distribució geogràfica dels topònims pre-romans, llatins, mossàrabs, àrabs i catalans. Palma : Hora Nova, 2005, 2 vol. (vol. I 352 pàgs., vol. 2 327 pàgs.). ISBN 84-96078-05-1 (o. c.)
    Edició pòstuma.
    S’edità en fascicles i es lliurà amb el diari Ultima Hora Menorca. Es va fer l’edició gràcies a Pere Serra, al Consell Insular de Menorca i a la Fundació «Sa Nostra».
    Aquesta obra va rebre el premi Jaume I de l’Institut d’Estudis Catalans el 1983.
  24. Carta de la toponímia del terme de Ferreries. Web mascaropasarius.cat, 06-02-2024.- 67 p.
    Aquesta obra va restar inèdita des del 1981 fins al febrer de 2024, en què es publica al web elaborat per la família, amb edició de Gabriel Bibiloni.
     El document original mecanografiat consta de 64 pàgines numerades i té un mapa desplegable de Ferreries plegat i aferrat a l’inici del treball. A més, a dins l’original però sense enquadernar hi ha l’escrit “La vila i el municipi de Ferreries”, cinc pàgines mecanografiades.
    El mapa es titula “Terme de Ferreries. Distribució geogràfica de la toponímia major” / J. Mascaró Pasarius. – Escala 1:25.000 .- 90 x 38 cm, plegat a 19 x 27 cm. [Inclou la localització del terme de Ferreries dins un mapa petit de Menorca].
    Aquest treball va ser guardonat amb el premi Josep Iglésies d’Onomàstica 1981, atorgat per la Societat d’Onomàstica de Barcelona.